Quin llibre, el del meu paisà!

Aquest mes de gener s´han complert catorze anys del tràgic succés de les noies d´Alcàsser. L’assassinat de les adolescents Míriam, Toñi i Desiree va commocionar a l’opinió pública i sense voler-ho, van resultar el principi de l’espectacle mediàtic .El tracte circense i vejatori que televisions, ràdios i premsa del nostre país van emprar per a cobrir el cas forma la base de l'actual manera que alguns mitjans de comunicació apliquen a determinats esdeveniments. I aquesta és la conclusió a la qual s’arriba una vegada llegit el llibre “Des de la tenebra” de Joan Oleaque, un assaig a estones novel·lat on explica exhaustivament dades dels assassins, dels homicidis o de la inoperància de les forces de seguretat en la persecució d'Antonio Anglès, autor, juntament amb Miquel Ricart, del triple homicidi. Però el que destaca per sobre de tot és la denúncia que aquest periodista valencià realitza de la pugna paral·lela que es va establir entre el sistema judicial i alguns programes de televisió, que aviat van convertir el cas en carnassa mediàtica per a captivar a l’audiència. A partir de llavors, els criteris de selecció de notícies i la manera de tractar-les han anat canviant. Ja ho va dir Rosa Maria Calaf, periodista de televisió espanyola: “L'interessant preval a l'important i alguns informatius s’han convertit en mitja hora de crònica de successos”. El tracte periodístic de les noies d´Alcàsser va ser el principi d’una determinada manera d’exercir el periodisme. Van crear una escola que després es va aplicar al cas d´ Anabel Segura, al de Rocío Wanninkof, al del ballarí Farruquito o al de la sobreexplotada Operació Malaia. Una plaga mediàtica dedicada a perdre el respecte per la vida privada i de convertir el dolor de les persones en un circ.